
L'únic que demano és submergirme entre coralls
i tobar la capital del regne dels homes-gamba.
L'únic que demano és tenir monstres com a amics
que escoltin música funk i ballin break-dance amb bambas.
L'únic a què aspiro és a vestir-me de pijama,
i saltar entre els teulats, i enfrontar-me a sers malvats.
L'únic que intentava és saber disfrutar del drama
i sentir-me acompanyat quan m'envolto dels penjats.
L'unic que volia era combatre un gran robot
que destrossi les ciutats i ser jo aquell qui les salva.
L'únic que buscava era endinsar-me en algun bosc
on les bèsties toquin jazz bevent Burbon fins a l'alba.
No és pas tan estrany demanar-vos les estrelles,
ni un viatge espacial que ens acosti més a elles.
Tampoc és tan difícil de trobar el que jo volia,
només llums i colors: Un món nou per cada dia.
Freak is Beautiful









Tradicionalment l'art sempre havia estat entès com una forma d'expresió lligada a un procés artesanal. L'artista treballava intensament durant un cert temps i al final obtenia una obra. Construïda sobre un soport concret i a partir dels materials escollits. Una sola peça fruit del seu imaginari i de la seva pròpia habilitat manual.
Avui en dia el món de l'art es beneficia de la tecnologia com a nova eina de creació i els processos de producció en moltes disciplines han canviat radicalment. Podem controlar cada instant del procés, guardar-lo, tornar enrere i desfer errors. La capacitat de manipulació que adquireix el creador sobre la seva obra és embriagadora, i els resultats son molt més rapids i els costos menors. Aquest fenomen ha universalitzat l'expressió artística i l'ha posat a l'abast de gairebé tots.
En el cas de la il·lustració i l'art gràfic o pictòric també està passant. Cada vegada som més els que portem a terme gran part de la nostra producció sense enbrutar-nos les mans de pintura, sense necessitat de proveïr-nos de materials contínuament i amb l'unic preàmbul de seure davant de l'ordinador. Molts pensaran que això no té la màgia ni l'encant del treball artesanal i que en el fons el resultat no és més que un codi binari. Altres pensaran que el valor artístic d'una obra està per sobre del format en el qual s'expressi. Això em porta a la reflexió de si realment l'unic que ha cambiat amb l'arribada de la tecnologia és l'eina de creació. M'ha portat a preguntar-me quin és el valor d'aquesta nova forma d'art.
En un món com el nostre, regit per la lògica mercantil, l'art digital trenca tots els esquemes possibles. El producte que obtenim avui en dia és un fitxer informàtic del qual podem treure tantes reproduccions com vulguem. La pèrdua d'aquell original únic que obtenia l'artista sembla que a priori devalua l'obra com a objecte. Per altra banda la informàtica sembla rentabilitzar la feina del creador i li facilita la difusió.
Al cap i a la fi, la pregunta és saber quina és la postura de l'espectador. Valorem l'experiència artística o rendim culte a l'objecte? Entrem al Louvre a veure la Gioconda per inquietud artística o simplement perquè és una peça única al món? A mi, personalment mai no m'ha agradat la Gioconda i tot i així l'he anat a veure en directe 2 cops. No és un fet força estúpid si ens hi parem a pensar?
No és potser el valor mercantil el que devalua el sentit de l'art? Serà que hem perdut tots el criteri? No deu ser que no sabem en què gastar els diners? Potser un artista de veritat podría donar resposta a tots aquests dubtes, però jo personalment no m'hi veig en cor.
Els dibuixos que presento en aquesta exposició són en gran majoría obres fetes íntegrament amb eines informàtiques. Són tot reproduccions digitals completament reemplaçables, d'un valor material força baix. Podrieu estornudar-hi a sobre, vessar-hi la cervesa o despenjar-los i endur-vos-els sense ser denunciats. Tan sols n'hi ha un de fet a mà. Un gargot sobre cartró fet en un parell d'hores que no vendria per menys d'un milió de dólars. Doncs no podem oblidar que es tracta d'un original. Algú el vol?

Oriol Rello
La Floresta 2008
